És drenat per la riera de Castellnou (afluent, per la dreta, de la Tet, a la qual desemboca al Soler), que forma, en una gran part del curs, el límit occidental, i per la Canta-rana, que, juntament amb el seu afluent, la riera de Fontcoberta, forma el límit meridional. El conreu preponderant és la vinya, que ocupa sobretot la part més plana del nord del terme. El regadiu ocupa 73 ha (arbres fruiters, hortalisses i cereals). El sector muntanyós és, en bona part, improductiu, amb alguns claps d’alzines. El poble (320 m alt) és al vessant oriental d’un roc al cim del qual hi ha l’antic castell de Castellnou, residència, des del 990, dels vescomtes de Castellnou ( vescomtat de Castellnou); fou excessivament restaurat el 1875, amb les muralles que envoltaven la població, pel seu propietari M. de Satjé. L’església de Sant Pere, de l’antic priorat de Castellnou, era a l’interior del castell i ha desaparegut, pràcticament. L’església parroquial de Santa Maria del Mercadal, fora del clos emmurallat, mostra un notable portal romànic amb ferradures del s XII. Ha esdevingut un centre turístic molt freqüentat per artistes plàstics.