Apartada de les cases, en un indret més elevat, s’alça l’església parroquial de Sant Pere, romànica (segle XII), d’una nau i porta amb arquivoltes, columnes i quatre capitells. A l’interior es conserva un sarcòfag medieval de pedra. Dominant la població, hi ha els vestigis d’una torre medieval de base circular, possiblement de la fi del segle XI o inicis del XII. Aquesta torre és al centre d’una estructura semicircular considerada el basament d’una fortificació romana de grans blocs de pedra, amb doble mur amb terra entremig, potser construïda per defensar els ilergets contra els lacetans rebels a Roma, vençuts per Porci Cató. També s’han descobert les restes d’una gran vil·la romana amb mosaics. La festa major se celebra el tercer cap de setmana de setembre.
Després de la conquesta del terme pel comte d’Urgell degué ser donat en alou i aviat es bastí l’església romànica. El castell fou reformat el 1408 pel seu senyor, Lluís de Santmartí. A la fi de les senyories (1831), pertanyia al marquès de Dosaigües, senyor també del veí poble de Montfalcó.