ota el qual neix el barranc de la Clua, al N del terme. El lloc donà nom a la baronia de Castellnou de Montsec. L’església parroquial és dedicada a Sant Esteve protomàrtir, annexa de la de Sant Esteve de la Sarga. Al cim de la població es dreça un bell casal d’aspecte senyorial. Entre el 1098 i el 1113 els comtes de Pallars Jussà hi instituïren com a castlà Bertran Ató. Pertangué després al paborde de Mur, amb el consentiment del qual el 1306 Acard de Mur prengué la fortificació de Castellnou. El 1428, a causa d’un judici contra uns que havien falsificat moneda a Castellnou, consta que era despoblat des de feia 10 anys.
Després de la conquesta del terme pel comte d’Urgell degué ser donat en alou i aviat es bastí l’església romànica. El castell fou reformat el 1408 pel seu senyor, Lluís de Santmartí. A la fi de les senyories (1831), pertanyia al marquès de Dosaigües, senyor també del veí poble de Montfalcó.