Situació i presentació
És situat a l’extrem oriental de la comarca del Pla d’Urgell, en contacte amb l’Urgell, del que formà part fins el 1988. Aquest municipi limita amb els de Vilanova de Bellpuig (S), Golmés (SW), Vila-sana (W), Ivars d’Urgell (N) i amb Bellpuig (E), aquest darrer de l’Urgell.
El Riu Corb transcorre pel sector de migdia del terme, en direcció E-W, entre la via del ferrocarril i la carretera. El 30% de la terra és prima, amb zones endorreiques i depressions fondes i estretes vers el N, on antigament hi hagué llacunes, avui convertides en graveres (clot del Pequeny); per això el sòl té poca resistència i és subjecte a una fàcil erosió als sectors calcaris.
A gairebé mig camí entre Mollerussa i Tàrrega, el poble de Castellnou de Seana és l’únic nucli de població agrupat des de la segregació de Vila-sana, que forma un nou municipi des del 1940. Encara resten antigues masies, com Cal Segura o el Molí. Travessen el terme pel sector meridional la N-IIa de Barcelona a Lleida i la línia de ferrocarril de RENFE de Barcelona a Lleida. El baixador és a uns 700 m del cap municipal, amb el qual es comunica per l’anomenat passeig de l’Estació, el qual és interromput per l’autovia de Lleida a Barcelona, que cal travessar per un pont.
El 1139 fou incorporat a la jurisdicció senyorial de la baronia dels Bellpuig, inicialment en mans dels Anglesola, malgrat que tenien algunes possessions dins el terme altres senyors com Gombau de Ribelles o els templers (després hospitalers) de les comandes de Gardeny i Barbens, i es mantingué fins a la fi del règim senyorial sota els Cardona-Anglesola i els ducs de Sessa. El 1255 és documentat un privilegi, fet per Guillem d’Anglesola amb el consentiment del bisbe de Vic per als qui visitessin l’església de Sant Joan Baptista de Castellnou.
La població i l’economia
La població (castellnouencs) tingué una evolució lenta fins a l’arribada de l’aigua del canal d’Urgell, que comportà una puja espectacular dels habitants. En els fogatjaments del segle XIV figuraven conjuntament Castellnou i Vila-sana, amb 43 focs vers el 1365 i només 29 vers el 1380, que representaven uns 215 i 145 h respectivament, mentre que en el del segle XVI la població tenia 33 focs. Al segle XVIII passà, encara amb Vila-sana, d’un total de 81 h el 1718 h a 344 h el 1787. A partir d’aquest moment, l’augment de població es mantingué al llarg del segle XIX i al començament del segle XX (706 h el 1860, 832 h el 1868, 1.160 h el 1900 i 1.615 el 1930). A part la baixa de població que la segregació de Vila-sana comportà (el 1940 passà de 1.515 h a 1.070 h), els censos de Castellnou han continuat baixant: 1.033 h el 1960, 904 h el 1970, 804 h el 1975, 811 h el 1981, 748 h el 1991 i 693 h el 2001. El 2005, però, Castellnou registrà un canvi de tendència demogràfica i assolí els 737 h.
Castellnou és una població eminentment agrària amb un clar predomini de les terres de regadiu. Els conreus són regats en la major part per aigua derivada del canal d’Urgell. Predominen els conreus tradicionals com el blat, l’ordi, l’alfals i el blat de moro. També hi ha conreu de fruiters, especialment de pomeres i de pereres. La cria de bestiar representa un important recurs econòmic, especialment l’aviram, seguit del porcí i el boví, que el complementen.
El poble de Castellnou de Seana
El poble de Castellnou de Seana és a 269 m d’altitud, al sector central del terme. El nucli urbà es formà a redós de l’església i va créixer primer vers el SE, a l’antic camí de Bellpuig, i després pel SW al llarg de la carretera que uneix la població amb la N-II i el baixador del ferrocarril. Les construccions tradicionals eren de tàpia, de planta baixa, amb una gran portalada de fusta i un espaiós estable i un corral a la part del darrere. Més tard hom afegí a les cases una segona planta, on hi havia l’habitatge. Actualment la tàpia ha estat substituïda pel totxo o la tova, i a l’antiga era s’ha fet un cobert per al tractor i els estris de conreu. Destaca la façana de pedra dels segles XVI-XVII de Cal Blassó.
L’església parroquial de Sant Joan és una obra del segle XVII, en un estil renaixentista tardà; té un bonic campanar de planta quadrada. Una creu de terme gòtica, feta l’any 1580, fou enderrocada vers el 1970 per una forta ventada, i una altra, també gòtica, havia estat destruïda l’any 1936, a l’inici de la guerra civil de 1936-39. S’ha trobat alguna resta de ceràmica i de pedra picada a l’indret on havia estat el primer emplaçament del poble, i on hom creu que devia haver-hi el castell de Castellnou, que donà nom al poble.
La festa major d’estiu (festa de Sant Blasiet), se celebra el segon dilluns de setembre, i la d’hivern, el primer divendres de febrer, per Sant Blai. Pel 17 de gener se celebra la festivitat de Sant Antoni, amb el repartiment de coca beneïda.