Comprenia el sector septentrional del País Valencià al N d’una línia formada pel Millars, fins a Espadella, la serra d’Espadà i el riu d’Uixó (o Belcaire), fins a la mar. El seu governador era lloctinent del governador de València (és a dir, del portantveus del governador general del regne), que tenia jurisdicció damunt ell. En 1565-72 tenia 47 718 habitants (10 604 focs), dels quals 5 193 moriscs (1 154 focs). Fou anomenada també governació de la Plana, dellà Uixó o dellà del riu d’Uixó.