Situat a la plana al·luvial estesa a la riba dreta del Xúquer (límit septentrional del terme), a la seva confluència amb el riu d’Albaida (que el travessa en direcció SE-NW i constitueix la via natural de comunicació amb Xàtiva) i accidentat al S per petits turons (el Castellet, 151 m alt., fortificat en època islàmica) coberts de matoll (300 ha).
L’agricultura, gairebé tota de regadiu (1.650 ha), és una de les principals activitats econòmiques: aprofita les aigües del Xúquer a través de la séquia d’Escalona (dita també séquia de Castelló), i també per la séquia de l’Énova, derivada del riu d’Albaida. El principal conreu és el taronger, de llarga tradició. Uns altres conreus importants són les hortalisses i l’arròs (menys de 100 ha), que havia estat el principal conreu i actualment va en regressió. El secà ocupa 100 ha de garrofers, olivera i vinya. El 95% de la terra és conreada en règim d’explotació directa. Hi té importància el bestiar boví estabulat i l’avicultura. L’activitat industrial s’hi ha desenvolupat els darrers anys, sobretot amb la fabricació de conserves i la preparació per a l’exportació, amb els molins arrossers, la fabricació de paper, de mobles i de material de construcció. A partir del 1950, a causa de l’excés de mà d’obra agrícola, s’inicià un corrent emigratori vers França. Darrerament, la població s’ha estabilitzat, amb una distribució equilibrada de les activitats.
Estació del ferrocarril de Castelló de la Ribera
© Vicenç Salvador Torres Guerola
La vila (7.333 h agl [2006], castelloners; 36 m alt.) és a mig km a la dreta del riu d’Albaida. És terminal d’una línia del ferrocarril de via estreta des de València. D’origen islàmic, fou lloc reial des de la conquesta. Jaume I de Catalunya-Aragó la incorporà al terme particular de Xàtiva. El 1587 Felip II li atorgà la independència administrativa i el títol de vila amb el nom de Castelló de Vilanova. Perdé aquesta independència el 1708, durant la guerra de Successió a causa de la seva actitud austriacista, que no recobrà fins el 1731 amb l’actual nom oficial de Vilanova de Castelló. L’església parroquial de l’Assumpció data probablement del segle XV, però fou molt modificada, després del terratrèmol del 1748, amb elements barrocs. El 1590 havia estat fundat un convent de dominicans, que perdurà fins a l’exclaustració, l’església del qual encara és conservada en part. El 1901 fou inaugurat l’asil de Sant Domènec, obra de Joaquim Arnau i decorat per Lambert Alonso, amb una església neogòtica on hom venera l’antiga imatge del convent dominicà. Dins el terme hi ha la colònia industrial del Canyar, els despoblats de Fraga, el Ràfol i Paixarella, i la partida de Montolivet. L’any 2020 s’aprovà el canvi de denominació del municipi de Vilanova de Castelló per la forma exclusiva en valencià Castelló.