Durant la primera guerra Carlina defensà Àger contra el baró de Meer (11-12 de febrer de 1839) i no acceptà el conveni de Bergara; assolí el grau de coronel. En la guerra dels Matiners, i ja com a brigadier, fou cap interí de les forces montemolinistes catalanes i vencé el coronel Orio al Pont de Rabentí, prop de Berga (12 de juny de 1848). Participà encara en la tercera guerra Carlina, durant la qual entrà per sorpresa a Manresa (8 de desembre de 1872), i féu presoners un coronel i alguns membres de l’ajuntament. Ascendí a mariscal de camp i a tinent general (1875) i comandà la divisió de Barcelona, però en realitat no fou altra cosa que un guerriller coratjós, infatigable, i, sobretot, extremament fidel als seus ideals. El pretendent carlí Carles VII li concedí el títol de marquès de Balaguer. Morí a l’exili.