Ardiaca de Magalona. El 1199 Innocenci III l’associà al monjo cistercenc Ranier, legat a Provença i Llenguadoc per a inquirir sobre el catarisme. El 1203 havia esdevingut monjo de l’abadia cistercenca de Fontfreda i fou designat ell mateix legat, amb Raül; ambdós foren dotats de plens poders en detriment de la jurisdicció dels bisbes, fet que els oposà als de Tolosa, Besiers i Vivers, que foren suspesos. Predicaren amb Domingo de Guzmán i amb Diego, bisbe d’Osca, i Pèire féu una violenta campanya política contra Ramon VI de Tolosa, el qual excomunicà el 1207, i deslliurà els seus vassalls del jurament de fidelitat. Després d’una entrevista violenta amb Ramon a Sant Gil (15 de gener de 1208), fou ferit amb una llança per un familiar del comte quan estava per travessar el Roine, i morí poc després. La seva mort fou la causa immediata de la croada albigesa.