Anà a Portugal amb el seguici de Constança Manuel, muller del fill gran d’Alfons IV, Pere. Sostingué amb aquest relacions amoroses i, morta Constança (1345), s’hi casà secretament (1354) i en tingué diversos fills. La influència d’Inés i dels seus germans (un dels quals fou posteriorment comte d’Arraiolos) a la cort provocà una forta oposició, i el rei li feu donar la mort. En accedir al tron, Pere feu públic el matrimoni i la feu enterrar solemnialment a Alcobaça.
La seva figura fou aviat mitificada i ha tingut una gran tradició literària: destaquen el poema de García de Resende, la tragèdia d’Antonio Ferreira i el tractament donat al tema per Camões a Os Lusíadas, a Portugal (segle XVI), i les tragèdies castellanes de Jerónimo Bermúdez (1577) i, sobretot, de Vélez de Guevara (Reinar después de morir, 1652). El tema passà a la literatura europea neoclàssica i romàntica (Victor Hugo), a l’òpera (Paisiello), i ha perdurat fins avui (Montherlant).