D’ascendència noble, menà una vida atzarosa i inquieta entre València, Nàpols i Madrid. Des del 1592 assistí, amb el nom de Secreto , a l’Acadèmia dels Nocturns de València, en la qual participà amb vint-i-cinc poesies i quatre discursos. Prengué part en les justes poètiques organitzades per Bernat Català de Valeriola (1600) i en les celebrades amb motiu de la canonització de Ramon de Penyafort (1602). Fou procurador general del duc de Gandia Carles de Borja (1601-07) i capità de la fortalesa calabresa de Scigliano (1607-09). El 1616, amb l’intent de fer reviure l’Acadèmia dels Nocturns, fundà a València l’Acadèmia dels Muntanyesos del Parnàs, de la qual fou president. A partir del 1619, s’instal·là definitivament a Madrid, on trobà la protecció dels ducs d’Osuna i del comte duc d’Olivares. Ingressà a l’Academia Poética i participà en les justes poètiques en honor de sant Isidor (1620). Fou el capdavanter de l’escola dramàtica valenciana en llengua castellana, d’arrels classicistes, la qual s’incorporà plenament, gràcies a ell, a les noves fórmules de Lope de Vega, de qui fou defensor i amic. Conreà tots els gèneres, però, sobretot, la comèdia d’intriga i la comèdia històrica, basada sovint en temes del romancer castellà, que recreà amb una visió humanista ( Las mocedades del Cid ), i la mitològica ( Los amores de Dido y Eneas ). Cal remarcar també la seva visió satírica de les relacions matrimonials ( Los malcasados de Valencia ). Hom en coneix més de 40 comèdies: dues ( El caballero bobo i El amor constante ) foren publicades ja el 1608 en la col·lecció Doce comedias famosas ; dotze més (entre les quals Las mocedades del Cid , l’obra que, reimpresa moltes vegades, li ha donat més nom i que inspirà Le Cid de Corneille) foren publicades a Primera parte... (1618, 1621); i dotze més, a la Parte segunda de las comedias de Don Guillén de Castro (1625). Poques vegades les seves obres reflecteixen la societat valenciana del seu temps, i només, encara, la de les classes altes més castellanitzades ( La verdad averiguada y engañoso casamiento ). Fou ell mateix considerat com a personatge literari: Juan Ruiz de Alarcón el representà a El examen de los maridos (1634) sota el nom de Guillén de Aragón , i Tirso de Molina, a El amor y la amistad , sota el de Guillén de Cardona .
Portada de les obres de Guillem de Castro i Bellvís
© Fototeca.cat
Dramaturg i poeta en llengua castellana.