i Catadau | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Catadau

Església parroquial de Catadau
© Fototeca.cat
Municipi de la Ribera Alta, a la vall dels Alcalans; s’estén a l’W del riu Magre i és accidentat pel Matamont (512 m alt.) i per les serres que limiten la Ribera amb la Foia de Bunyol.
Població: 
2.729 h
[2009]
Extensió: 
36 km2

L’àrea no conreada ocupa el 50% del terme: pinedes i matoll. L’agricultura de secà és predominant (1 330 ha); el garrofer (700 ha) és el conreu principal, seguit de la vinya (400 ha), en part dedicada al raïm de taula, l’olivera i l’ametller. El regadiu (300 ha), que aprofita l’aigua del riu Magre i també del subsòl, produeix taronges (100 ha), hortalisses i fruiters. Hi és important la ramaderia (bestiar boví i porcí) i l’avicultura. La vila (2 578 h agl [2006], catadauins ; 94 m alt.) és a l’extrem NE del terme, pràcticament unida al nucli de Llombai i molt prop del d’Alfarb, a la dreta del riu Magre. Fou una antiga alqueria islàmica, amb un castell al punt més alt, del qual resten algunes ruïnes. Lloc de moriscs (el 1609 tenia 130 focs), fou de la jurisdicció del marquesat de Llombai. La carta de poblament després de l’expulsió dels moriscs fou atorgada el 1611. L’església parroquial de Sant Pere, edificada sobre una antiga mesquita, és obra del 1730; depengué de Llombai fins el 1843. Dins el terme hi ha, a més, la caseria del Poblenou i la cova de l’Avellanera, amb restes prehistòriques.

Col·laboració: 
JEC
Llegir més...