Participà en la Primera Guerra Mundial. Ingressà a l’Istituto Geografico Militare de Florència. Durant la guerra d’Etiòpia (1935-36) organitzà la policia colonial, i ascendí a general el 1940. A la Segona Guerra Mundial prengué part en les campanyes de Líbia i de Tunísia. Des del 1945 residí a l’Alguer, on impulsà la vida cultural i les relacions amb els altres països catalans. Fou fundador i president del Centre d'Estudis Algueresos. Col·laborà en revistes italianes i catalanes. Estudià els arxius relacionats amb l’Alguer: Le antiche fortificazzioni di Alghero (Càller, 1955), Matteo Luigi Simon e la crisi politica dell’Isola di Sardegna (1793-1796) (l’Alguer, 1964), L’Ordine de N.S delle Mercede in Alghero (Càller, 1970). De la seva obra poètica, en part escrita durant les campanyes militars, publicà Meditacions (1957), Cançoner musical de rimes alguereses (Sàsser, 1960) i Rimes alguereses (Barcelona, 1971).