Estudià a la Universitat de Londres i, els anys trenta, col·laborà amb Charles Spearman en l’elaboració del mètode de l’anàlisi factorial aplicada a les aptituds. El 1937 anà als EUA, on fou successivament professor a les universitats de Columbia (1937), Harvard (1941), Illinois (1945), Colorado (1973) i Hawaii (1978). La seva contribució més original és la realització de tests de personalitat basats en l’anàlisi factorial, entre els quals el 16 PF (Sixteen Personality Factors), que descriu setze factors tripolars de la personalitat. És autor d’un gran nombre d’estudis, d’entre els quals Factor Analysis. An Introduction and Manual for the Psychologist and Social Scientist (1952), Personality and Motivation Structure and Measurement (1957) i Abilities: Their Structure, Growth and Action (1971).