És accidentat al nord pels contraforts de les serres d’Espadà i d’Espina (coll d’Arenillas, 1 155 m). Aquesta part muntanyosa té extenses pinedes, amb més de 1 300 ha de bosc explotat. A la part més baixa del terme, inclosa dins la depressió del Palància, s’estenen les terres de conreu. Hi predomina l’agricultura de secà (1 120 ha), destinada als cereals, la vinya i l’olivera; el regadiu (hortalisses) ocupa unes 300 ha al voltant del poble, i aprofita aigua de fonts. Les activitats industrials depenen de l’agricultura. La vila (675 h agl [2006]; 632 m alt.), a la vora del barranc de Salt, és formada per un nucli antic (emmurallat el 1526 a causa de la rebel·lió morisca de la serra d’Espadà) i un raval. L’església parroquial de Sant Joan, bastida el 1700 i reformada el 1790, s’arruïnà definitivament a la fi del s XIX i hagué d’ésser traslladada a la de l’antic convent augustinià (desamortitzat el 1835), obra del 1619, que hostatja actualment la casa de la ciutat; hi ha també un antic convent de monges carmelitanes (fundat el 1610 i bastit a partir del 1665). Des de mitjan s XIV depengué dels senyors de Xèrica.
Caudiel
© Fototeca.cat