Correspon a un sinclinori devonià bolcat damunt el Carbonífer i tallat per décrochements posteriors als plecs, els quals han desplaçat la línia de crestes cap al nord, pel coll de Pal, en relació amb la serra del puig d’Estela, amb la qual enllaça a ponent, i l’han desviada cap al NE, vers Camprodon, on acaba damunt el Ter. Es destaca el relleu per l’erosió diferencial, atenuant les escarpes amb lloms suaus coberts de prades i planes residuals. Malgrat l’abundor calcària, presenta un carst poc desenvolupat. Al vessant meridional, vers el Ter, hi ha el poble de Cavallera. Des del 1993, és inclosa en el Pla d’Espais d’Interès Natural i l'any 2000 hom amplià la protecció en integrar-la a la xarxa Natura 2000. Des del 2015 forma part del parc natural de les capçaleres del Ter i del Freser.
el Ripollès La serra Cavallera des de Campelles
© Fototeca.cat