Graduat a Lió l’any 1931, feu carrera de metge militar i arribà a general. S’especialitzà en radiologia i fou cap de servei de l’hospital Robert Picqué de Bordeus fins el 1956, any en què passà al ministeri de la Defensa Nacional a París. Aprofundí els estudis en el camp de la medicina nuclear, fou director del centre d’investigació dels serveis sanitaris de l’exèrcit (1961) i responsable de les mesures de protecció humana enfront de les radiacions en les proves nuclears franceses. Conreà la poesia catalana i publicà, amb el pseudònim Joan la Cella, un recull de poemes en edició bilingüe titulat Sol de tardor (1974). Els anys 1974 i 1975 fou professor a la Universitat Catalana d’Estiu.