Una versió en 16 actes, titulada Comedia, s’ha conservat en una edició que hom suposa feta a Burgos el 1499, i en dues més (Toledo, 1500, i Sevilla, 1501), en les quals una carta inicial indica que l’autor trobà fet el primer acte, i un acròstic final diu que l’obra fou acabada per Fernando de Rojas. Les edicions posteriors afegeixen que el primer autor fou Juan de Mena o Rodrigo de Cota, duen un pròleg plagiat de De remediis utriusque fortuna de Petrarca, introdueixen el mot Tragicomedia i amplien el final fins a un total de 21 actes. Basada en el vell tema dels amors irregulars facilitats per una alcavota (Terenci, comèdia elegíaca medieval, Arcipreste de Hita, comèdia humanística coetània), presenta la seducció de Melibea per Calisto ajudat per l’alcavota Celestina i pels seus propis criats. Aquests, després, maten Celestina per no haver-los donat participació en el guany, i són decapitats per la justícia; Calisto visita novament Melibea, i, en fugir precipitadament, cau i mor; finalment Melibea se suïcida en presència del seu pare. El gran mèrit de l’obra rau en la força dels caràcters, especialment el de Celestina; l’ambient prostibulari és evocat admirablement a través d’un llenguatge vivíssim que compensa l’excés d’erudició —propi de l’època— d’uns altres diàlegs. La crítica moderna tendeix a creure que Rojas no escriví, efectivament, l’acte I.