Fundat el 1905 amb l’objectiu d’estudiar la comarca del Bages. El primer president fou Josep Esteve. L’interès científic i arqueològic inicial derivà amb el pas dels anys a un interès excursionista. El 1922 organitzà l’Aplec Excursionista de Catalunya al monestir de Sant Benet de Bages. El 1924 es fundà la secció d’esports de muntanya. El 1925 es fusionà, sota la presidència de Josep Arola, amb el Centre de Cultura de Manresa, el Grup Avenç de l’Excursionisme, el Grup Montcau i el Grup Montserrat. La secció d’escalada fou molt activa, amb ascensions a Montserrat, Sant Llorenç del Munt i Pedraforca. El 1936 la secció d’escalada constituí el Club Alpí Manresà i la secció d’esports de muntanya, l’Esquí Club Manresà, que han tingut una trajectòria destacada.
Després de la Guerra Civil les activitats es reprengueren el 1942. Es refundà amb les seccions de càmping, esquí, arqueologia, arts i ciències, fotografia i cinema, i en destacaren les seccions d’escalada i espeleologia. Al principi de la dècada de 1960 superà els 500 socis. El 1963 Montserrat Ubach descobrí l’avenc més profund de Catalunya al Solsonès, que fou batejat amb el seu nom. Al final de la dècada dels seixanta es consolidà un grup d’alpinistes, que protagonitzaren ascensions històriques com la primera ascensió a l’aresta nord de l’Illimani (6.480 m), als Andes de Bolívia (1969), la màxima altitud de l’alpinisme estatal amb el Tirich Mir (1973), el primer set mil femení estatal assolit per Montserrat Jou (1975) al Noshaq Occidental (7.492 m) i el segon vuit mil de l’alpinisme català, aconseguit per Jordi Camprubí en coronar el Makalu (1976). En l’expedició a Grenlàndia del 1978, 28 cims foren escalats per primera vegada, a dos dels quals els han estat donats oficialment noms catalans: el pic Manresa (1.355 m) i el pic Bages (1.320 m). També destaquen expedicions als Andes (1978, 1990, 1996), a l’Atles (1970), a l’Iran (1971), a Grenlàndia (1972), a Kenya (1974), al Lhotse (1980), al Karakoram (1984) i l’ascensió a l’Everest (2000) duta a terme per Jordi Bayona i Joan Belmonte. El 2010 tenia més de 1.200 socis. Disposa de diverses seccions i publica un butlletí.