Les seves figures més representatives foren Ildefons Sunyol, Jaume Carner, Joaquim Lluhí i Rissech, Santiago Gubern i Eduard Calvet. Representava la línea liberal del catalanisme polític, i propugnava l’autonomia de Catalunya, el sufragi universal i l’organització política republicana, d’acord amb el seu lema “Nacionalisme, Democràcia, República”. Jaume Carner en fou el primer president, amb Felip Rodés de secretari. El seu portaveu fou la revista “El Poble Català”, convertida en diari el mateix 1906. Participà en les eleccions de la Solidaritat Catalana (1907). El 1910, presidit per Pere Coromines, es fusionà amb altres forces esquerranes de Catalunya i constituí la Unió Federal Nacionalista Republicana .