És situat en un vistós edifici bastit pels arquitectes Renzo Piano i Richard Rogers, als quals fou adjudicada la construcció després d’un concurs internacional (1971). El centre respon a una iniciativa del president Pompidou manifestada des del 1969, i fou inaugurat l’any 1977. A més d’ésser un important arxiu documental (biblioteca, hemeroteca, centre de disseny, discoteca, fototeca, material, audiovisual, etc), el centre organitza nombroses activitats, com exposicions antològiques i revisions dels moviments artístics d’aquest segle. Du també la gestió del Museu Nacional d’Art Modern. Convertit en fogar important d’atracció turística, ha servit en l’aspecte urbanístic per a donar un caràcter nou i molt diferent al barri on es troba. En 1999-2000 fou objecte d’una remodelació a fons a càrrec del mateix R.Piano. El maig de 2010 fou inaugurada una delegació del Centre a Metz, primer pas d’un pla del govern francès destinat a descentralitzar els museus de París. L’edifici del nou museu, de línies curvilínies i recobert per una membrana, és obra de l’arquitecte japonès Shigeru Ban, i té una superfície de 12.000 metres quadrats que acullen espais per a tota mena d’activitats culturals, a més d’exposicions.