Cerdà

Municipi de la Costera, a l’esquerra del riu Cànyoles.

És situat dins la zona de petits municipis i enclavaments de l’horta de Xàtiva (a part el sector principal, de 0,31 km 2 , comprèn vuit enclavaments al territori de la Foia de Cerdà , dos al de la Plana, un al de Saurina, i un altre al de la Vila). Les terres de conreu, que ocupen gairebé tot el terme, són repartides per meitat entre el secà i el regadiu; aquest darrer, en expansió, aprofita l’aigua del riu dels Sants a través de la séquia de Ranes i de pous i produeix taronges, hortalisses (cebes i cacauets), tabac, blat de moro i fruita. Al secà hom conrea oliveres i també vinya i garrofers. Hi ha bestiar oví i una granja avícola. Té petits tallers de gèneres de punt, plàstics i plafons. El poble (312 h agl [2006]; cerdanins ; 142 m alt.) agrupa tota la població del municipi i és al llarg de la carretera de València al port d’Almansa, entre Torrella de la Costera i la Torre de Cerdà. Antic lloc de moriscs (tenia 16 focs el 1609), pertanyia a la família Cerdà, de la qual prengué el nom. La parròquia (Sant Antoni) fou segregada de Xàtiva el 1536.