Estudià, pensionat, a Madrid (1883-84) i a Roma (1885-86), on fou company de Sorolla i pintà els Foners balears (museu d’Edimburg). Dirigí l’Escola d’Arts i Oficis i el Museu de Belles Arts de Palma. Format dins el realisme idealitzant de la pintura mallorquina del s XIX, fou influït a Roma pel transcendentalisme de la pintura d’història. Evolucionà cap a un impressionisme colorista de fons acadèmic, expressat en marines i paisatges, que li valgué l’adhesió dels sectors conservadors del públic i la crítica. El seu fill Simeó Cerdà i de Juan (Palma, Mallorca 1900 — 1971), en contacte amb H. Anglada adoptà un Modernisme postimpressionista i decoratiu, sobretot en visions policromades de fons marins i peixos.