Estudià a la Universitat de Moscou i s’apassionà en l’estudi dels filòsofs alemanys, principalment Hegel i Feuerbach. El 1854 s’incorporà a la redacció de la revista Sovremennik (‘El contemporani’), on acomplí una gran tasca d’orientació crítica. Combaté, per insuficients, les reformes polítiques d’Alexandre II, i intervingué en la fundació de l’organització democràtica Zeml’a i Vol’a (‘Terra i Llibertat’); el 1862 fou condemnat a presidi. Durant l’empresonament escriví Čto delat'? (‘Què cal fer?', 1863), novel·la en la qual exposa el seu ideari politicosocial, de caire populista, que influí poderosament en la joventut revolucionària. Després d’una curta etapa en llibertat, fou deportat a Sibèria (1864-83) i a Astrakhan’ (1883-89). De la seva obra assagística cal citar Estudis sobre el període gogolià de la literatura russa (1855-56) i El principi antropològic en filosofia (1860).