Situació i presentació
El terme municipal de Cervià de les Garrigues, de 34,50 km2, és al sector meridional de la comarca, a la vall alta del riu de Set, que en una bona part del seu recorregut fa de límit sud-occidental. El terme municipal limita al S amb el de la Pobla de Cérvoles (del qual el separa el riu de Set), al S i l’W amb Juncosa, a l’W amb l’Albagés, al NW amb Castelldans, al N amb Juneda, al NE amb les Borges Blanques i a l’E amb l’Albi. Cervià és l’únic nucli de població del municipi, que comprèn també el despoblat de Vallxeca i l’antic poble de les Besses.
El terme és drenat per nombrosos barrancs. Al sector oriental hi ha els barrancs del Perer, de la Valleta i de la Vall de les Comes, afluents del riu de Set; a la part més occidental, els barrancs de Vallxeca i de la Punta de la Coixa, que desguassen a la Vall dels Marquesos, el qual vessa les seves aigües al riu de Set. En aquest riu també desemboca el barranc de l’Or, nascut al municipi d’Ulldemolins.
El territori, en bona part abrupte, és accidentat pels contraforts septentrionals de la serra de la Llena. Els punts més elevats són los Marquesos (655 m) i el tossal de Sant Blai (623 m).
Una carretera local uneix el poble amb les Borges Blanques i amb Vinaixa. Per Cervià també passa una pista que per la vall del riu de Set uneix la Pobla de Cérvoles amb el Cogul.
Cervià fou fundat el 1202 dins la jurisdicció senyorial del castell de l’Albi per Guillem de Timor, senyor i repoblador del lloc; en la carta de poblament, l’esmentat Guillem i la seva família, i Pere Morell i la seva muller, van fer donació de Cerviano a Pere, capellà del Vilosell, i altres nous pobladors amb les mateixes franqueses i drets que els de la vila i castell de l’Albi. La història de Cervià, població integrada fins a la fi de l’Antic Règim a la baronia de l’Albi, és paral·lela a la d’aquesta vila (no fou així amb les Besses i Vallxeca). Compartí amb l’Albi les vicissituds de les guerres, especialment en les lluites civils del segle XIX, quan fou hostilitzat per les forces de Tristany (1837) i de nou pels carlins el 1874, el mateix any del famós aiguat de Santa Tecla.
La població i l’economia
Els censos més antics de població (cervianencs) són del 1365, any que tenia 30 focs; el 1378 havien baixat a 17 i pujaren a 26 el 1553. Mentrestant, a les Besses es comptaven 23 focs el 1365 i 27 focs vers el 1378. Durant el segle XVIII es va produir un augment de població important, dels 56 h del 1718 es passà als 480 h del 1787. Al segle següent el creixement continuà de manera ininterrompuda: 850 h el 1842, 1.478 h el 1857, 1.509 h el 1860, i 1.859 h el 1887. El segle XX s’inicià amb un retrocés respecte a la darrera xifra (1.763 h el 1900), però s’arribà al punt màxim de població municipal el 1920, amb 1.952 h. A partir d’aquest moment, la davallada de població fou constant: 1.730 h el 1936, 1.536 h el 1940, 1.422 h el 1950, 1.299 h el 1960, 1.101 h el 1970, 933 h el 1981 i 849 h el 1991. D’ençà de la fi del segle XX ha experimentat un lleuger increment: 855 h el 2001 i 864 h el 2005.
Les característiques del terreny dificulten l’expansió dels conreus, que s’alternen enmig de clapes residuals de bosc, on predominen els pins, la brolla i les pastures. Ocupen les zones més planeres de les valls del riu de Set i del barranc de Vallxeca (SW i W), on hi ha les terres més bones, com les de les partides dels Diumenges, el Puig, la Volta i la Volteta, al N i el NE, i les del Terme de les Borges i la Plana a l’W i el N. Els conreus principals són l’olivera, seguida dels ametllers, la vinya (amb denominació d’origen Costers del Segre) i els cereals (ordi). A Cervià de les Garrigues finalitzarà la construcció del canal Segarra-Garrigues, el qual morirà a l’embassament de l’Albagés, fet sobre el riu de Set. Pel que fa a la ramaderia, complement de l’economia municipal, destaca la cria d’aviram. La Cooperativa del Camp fabrica oli (denominació d’origen Les Garrigues) i vi; el 1988 absorbí l’Agrupació Oleícola que comercialitzava oli i vi.
El poble de Cervià de les Garrigues
El poble de Cervià de les Garrigues és a 444 m d’altitud, a la dreta del riu de Set. Té una forma triangular i prop del vèrtex meridional hi ha el centre, amb la casa del comú, tota de pedra, i l’església parroquial de Sant Miquel Arcàngel. El temple, reedificat al segle XVIII, té una façana classicitzant, àmplia nau i capelles als contraforts i campanar de planta quadrada amb un cos damunt vuitavat. És de pedra picada, com alguns dels antics casals del poble, que conserva també antigues cases amb arcs apuntats. A la plaça de l’Església hi ha una font de pedra.
El poble ha anat creixent seguint les carreteres cap a l’Albagés, Vinaixa, la Pobla de Cérvoles i les Borges Blanques.
La festa major se celebra el diumenge anterior al 29 de setembre, per Sant Miquel, amb diferents activitats culturals i esportives. La festa major de primavera és per Sant Isidre, el 15 de maig. Els darrers anys és un costum celebrar el Carnestoltes amb “desfilada” de carrosses guarnides.
Altres indrets del terme
L’antic lloc de les Besses és a la dreta del riu de Set, aigua avall de Cervià de les Garrigues. Resten unes poques filades de l’antic castell feudal de les Besses, a dalt d’una roca o tossal, i de les cases del poble. L’església de Santa Maria de les Besses, que era pràcticament ensorrada fins a la seva restauració (acabada el 1973), és un interessant edifici de transició del romànic al gòtic, de planta rectangular, arcs apuntats, mènsules i porta adovellada al N. S’han urbanitzat els entorns fins al vell molí, convertits en un parc on se celebra un aplec anual per la Segona Pasqua.
El lloc de les Besses fou establert el 1225 per una carta de poblament atorgada per Arnau Punyet i la seva muller, senyors del lloc i actius repobladors, a un grup de cinc famílies que havien de residir-hi permanentment i amb llicència de bastir-hi un molí. Sembla que el castell existia ja abans, i castell i lloc es trobaven dins el terme del castell de Castelldans. El 1265 hom obtingué llicència per a bastir l’església parroquial (fins aleshores era de la parròquia de Castelldans). Al segle XIV el lloc passà sota la senyoria del monestir de Poblet amb el de Vallxeca, per compra de l’abat Pere Alferic (1305) a Guillem de Mont-ros per 10 000 sous jaquesos. El 1385 l’abat Guillem d’Agulló adquirí nous drets sobre les Besses. El 1414 l’abat Mengucho visità el lloc. Les Besses persistiren dins el domini de Poblet fins a la fi de l’Antic Règim, però la població abandonà el nucli després de la guerra de Successió i es traslladà a Cervià.
El despoblat de Vallxeca o Vallseca és a la vall homònima, al NW de Cervià. El mateix Arnau Punyet, repoblador de les Besses, atorgà una carta de poblament als habitants del lloc el 1232 que no tingué gaire durada, ja que al segle XIV —havent ja passat a Poblet amb les Besses— restà despoblat.
La quadra dels Faigs apareix documentada posteriorment, més avall del riu de Set, i sembla que no lluny del molí, on persisteixen encara plantacions de faigs.