Possiblement era originari de l’interior de la península Ibèrica, refugiat al comtat de Manresa juntament amb un grup de monjos mossàrabs. La comtessa Riquilda de Barcelona els protegí i donà el terreny per al monestir fundat el 945. Obtingué per a la seva fundació un diploma del rei Lluís IV de França (951) i una butlla pontifícia del papa Agapit II, avui perduda. L’església del nou cenobi fou consagrada el 957. El 966 assolí, encara, que un concili de bisbes gallecs i lleonesos reunit a Compostel·la el reconegués com a metropolità de la província eclesiàstica tarraconense, primer intent de fer reviure l’antiga organització provincial visigòtica, però topà amb l’oposició dels bisbes catalans i de l’arquebisbe de Narbona. El 971 intentà, també inútilment, que li fos reconegut pel papa Joan XIII el títol d’arquebisbe de Tarragona, el qual, malgrat tot, usà fins a la mort.