Visqué un temps a Itàlia, servint a l’exèrcit imperial. Adjunt de la cort de l’emperador, durant les estades d’aquest a Barcelona formà part de les tertúlies literàries de Joan Boscà. El 1546 embarcà cap a Nova Espanya. Orientat per Diego Hurtado de Mendoza i sota la influència, sobretot, de Petrarca, d’Ausiàs Marc i de Garcilaso de la Vega, escriví sonets, cançons, epístoles, madrigals (entre els quals el popularitzat Ojos claros, serenos), de caràcter amorós, adreçats sovint a una Laura identificable potser amb la noble Laura Gonzaga.