La ciutat antiga és situada al centre de l’istme que uneix la península del Monte Hacho i el continent i s’ha estès al voltant d’una àmplia badia. El port és de tràfic intens (importació de productes manufacturats i exportació de minerals, bestiar i fusta) i, juntament amb l’activitat pesquera, representa la base econòmica de la població. Té indústria derivada d’aquesta darrera activitat (conserves de peix), a més de l’artesana tradicional (cuir, tapissos). Probablement fundada pels cartaginesos, formà part de la Mauritània Tingitana en temps dels romans, els quals l’anomenaren Septem Fratres a causa dels set turons que l’envolten. Ocupada posteriorment per bizantins, visigots i àrabs, fou definitivament reconquerida pels portuguesos i annexada per Felip II (1580) a la corona castellana, la qual la conservà malgrat la independència de Portugal (1668) i el llarg setge (1694-1720) del soldà Muley Ismail.
Després del franquisme, malgrat l’entrada en vigor de l’estat autonòmic a Espanya, Ceuta i la veïna Melilla restaren durant més d’una dècada inalterades des del punt de vista administratiu, fins que el 1995, a continuació d’un període de mobilitzacions, fou aprovat l’estatut de ciutat autònoma, sense el mateix poder institucional i jurídic que la resta de comunitats autònomes i amb l’alcalde com a màxima autoritat. Fins aquest any la ciutat fou governada successivament per la UCD (1979-83), el PSOE (1983-91) i el partit Progreso y Futuro de Ceuta (PFC). Des d’aleshores, han ocupat l’alcaldia el PFC (fins el 1999) i, després d’un període de coalicions múltiples (1999-2003), el Partido Popular, que ha revalidat la majoria en les successives convocatòries (2007 i 2011), amb Juan Jesús Vivas Lara com a alcalde. El 2005 la ciutat sol·licità l’adopció de l’Estatut d’Autonomia amb totes les prerrogatives, petició que no prosperà. El 2006, per primer cop en vint-i-sis anys, un president del govern espanyol féu una visita oficial a l’enclavament, que precedí en un any la dels reis d’Espanya (per primer cop en vuitanta anys). Com Melilla, el territori és un motiu recurrent de tensions entre Espanya i el Marroc, estat que en reclama la sobirania. També són motiu de conflictes d’intensitat diversa el narcotràfic, la presumpta infiltració de militants d’Al-Qā‘ida i les onades d’immigració subsahariana il·legal, les quals han comportat episodis de violència amb les forces de l’ordre, de vegades amb víctimes mortals.