Exiliat a Cuba després de la guerra civil de 1936-39, fou professor de literatura a Santiago. Escriví, en castellà, poesia (Espejos, 1920), novel·la (Sin velas, desvelada, 1927; Puerto de sombra, 1928; Agor sin fin, 1930) i la biografia Juan Maragall, poeta y ciudadano (1935). Són especialment importants la seva Historia de la literatura española (1932) i, sobretot, Literatura española contemporánea (1952).