Diputat, fou ministre de finances (1903-06 i 1918-21). Secundà la política proteccionista del seu pare i establí una severa política fiscal, molt criticada, com també ho fou la seva actuació a favor d’Irlanda (1921). Ministre d’afers estrangers (1924-29), sostingué la Societat de Nacions, promogué el pacte de Locarno (1925) i secundà el de Briand-Kellog (1928). Fou premi Nobel de la pau (1925).