Fill d’una modesta parella d’actors teatrals, fou actor còmic i actuà per primera vegada a la famosa companyia de pantomimes de Fred Karno (1907). El 1913 debutà als EUA a la productora Keystone de Mack Sennett. Els seus primers 34 films, encara rudimentaris, apunten la seva forta personalitat a partir de Caught in a cabaret. Desenvolupà la seva poètica de vagabund romàntic, marginat de la societat —que es popularitzà amb el nom de Charlot—, amb la seva producció d’Essanay (1915), Mutual (1916-17) i First National (1918-22): Carmen (1916), Easy Street (1917), The Immigrant (1917), The Adventurer (1918), A Dog's Life (1918), Shoulder Arms (1918), Sunnyside (1919), The Kid (1921), que fou el seu primer llarg metratge, Pay Day (1922), The Pilgrim (1922).
Convertit en popularíssima figura del cinema internacional, associat a David Wark Griffith, Douglas Fairbanks i Mary Pickford, fundà la United Artists Corporation (1919), productora dels seus films posteriors: el film dramàtic A Woman of Paris (1923), fita del naixement del gènere psicològic, The Gold Rush (1925), obra mestra sobre la “febre de l’or”, i The Circus (1928). Abordà el cinema sonor amb City Lights (1931), film no dialogat que sublimava un argument fulletonesc, la sàtira sobre la societat industrial Modern Times (1936), The Great Dictator (1940), contra Hitler i Mussolini. Abandonà definitivament el seu arquetipus universal de vagabund amb Monsieur Verdoux (1947), paràbola moral basada en la biografia de l’assassí Landru. Evocà els seus anys de music-hall a Londres a Limelight (1952).
Abandonà els EUA per raons polítiques (hom l’havia acusat de procomunista) i s’instal·là a Suïssa (1953). Realitzà després A King in New York (1957) i A Countess from Hong-Kong (1966). Figura capital i universal del cinema, la seva obra és una síntesi madura del melodrama romàntic i de la sàtira social més punyent, sempre inconformista i independent, alhora còmica i sentimental, animada pels seus sentiments humanitaris i no mancada d’una trista amargor. L'any 2014 la cinemateca de Bolonya publicà Footlights, escrita per Chaplin l'any 1948, sobre la qual basà el guió de Limelight. L'abril del 2016 fou inaugurat el museu Chaplin's World a Corsier-sur-Vevey, la localitat suïssa on residí els darrers 25 anys de la seva vida.