Introduí, juntament amb Alfred Bruneau, el naturalisme en l’art líric. Fou premi de Roma el 1887 amb la cantata Didon. La suite d’orquestra Impressions d’Italie (1890), alhora impressionista i sentimental, defineix la seva estètica. Obtingué un èxit sorollós amb l’òpera Louise (1900); compongué també Julien (1913), segona part d’una trilogia que no completà. El mateix to té el Chant d’apothéose (1912).