Mercat agrícola i nucli industrial (indústria de material agrícola, química, metal·lúrgica). Té edificis remarcables, tals com les esglésies de Saint-André (s. XII), romànica, Saint-Pierre (s. XII-XIII) i Saint-Aignan (s. XVI-XVII). El màxim monument és la catedral de Notre-Dame. Construïda sobre una primitiva catedral destruïda el 1194 per un incendi, fou consagrada el 1260. De l’antic edifici restaren la cripta i la façana occidental, amb una portada triple, el Portail Royal, amb notables escultures. Presenta el pla cruciforme habitual i és la primera gran catedral gòtica sense tribunes, substituïdes per arcs boterells. Consta de tres pisos (arcades, trifori, finestres), i les dues façanes del transsepte, flanquejades cadascuna per dues torres de base quadrada i amb triple portal precedit de pòrtic, presenten remarcables escultures del s. XIII; conté també importantíssims vitralls dels s. XII i XIII.
La ciutat correspon a l’antiga Autricum dels romans. Fou incendiada pels normands el 858. Els anglesos se n'empararen en 1417-32. Des del s. X fou un comtat possessió dels comtes de Xampanya i de Blois; a la darreria del s. XIII passà a la corona, i Felip IV el donà en apanatge al seu germà Carles de Valois; passà novament a la corona el 1525 i fou erigit el 1528 en ducat de Chartres a favor de Renata de França, filla de Lluís XII. Enric IV el concedí al seu fill Gastó, duc d’Orleans, i Lluís XIV, al seu germà Felip, també duc d’Orleans. Des d’aleshores ha estat l’apanatge dels fills hereus dels ducs d’Orleans.