Entrà al servei de Lluís XVI, però s’adherí a la Revolució i fou ambaixador a Londres juntament amb Talleyrand (1792). Fou empresonat durant el Terror. Napoleó el nomenà comte de l’Imperi (1809), i formà part (1810) del consell d’estat. El 1812 fou nomenat intendent dels departaments catalans de Montserrat i de les Boques de l’Ebre. S'establí a Barcelona, on substituí l’ajuntament per una mereria (juliol del 1812). El 1813 fou nomenat intendent de tot Catalunya. Novament a França el 1814 i restaurat el règim borbònic, fou diputat i defensà les conquestes revolucionàries contra els ultrareialistes.