Fou membre de la Convenció, del Consell dels Cinc-cents i tribú. A Tableau de la littérature française de 1789 à 1808 (1816) defensà el neoclassicisme. Havia obtingut un gran èxit durant la Revolució francesa amb les tragèdies Charles IX (1789), Henri VIII (1791), Caïus Gracchus (1792), Fénelon (1793), etc. Es defensà de l’acusació d’haver traït el seu germà a Épître sur la calomnie (1797), i compongué la lletra, entre altres, del Chant du départ.