Es caracteritza per un període d’apnea, seguit d’una sèrie de respiracions d’amplitud creixent i unes altres d’amplitud decreixent, per a acabar novament amb una pausa apneica. Hom l’observa principalment en la urèmia, en la insuficiència cardíaca congestiva i en tots els processos que cursen amb anòxia del centre respiratori: fou descrita per l’escocès Cheyne (1777-1836) i l’irlandès William Stokes (1804-78).
f
Patologia humana