Era cosí del cardenal Francisco Jiménez de Cisneros. Havia estat monjo (des del 1475) i sotsprior de San Benito de Valladolid, cap de la congregació reformada que ell introduí a Montserrat. No pogué estendre la reforma a cap altre monestir català i, amb els anys, ell mateix es distancià de la congregació de Valladolid per les seves exigències econòmiques i centralitzadores, i el 1510 sostragué temporalment Montserrat de l’obediència a l’abat de Valladolid.
Escriví constitucions per a les cinc seccions de la seva comunitat (monjos, ermitans, preveres, donats i escolans) i un cerimonial monàstic adaptat a les tradicions del santuari. El seu gradual arrelament al país és també palès per una carta adreçada en català als consellers d’Igualada. Construí una nova biblioteca i muntà una impremta al monestir, on, entre altres obres litúrgiques i ascètiques, feu estampar els seus Directorio de la horas canónicas i Exercitatorio de la vida spiritual (1500) en doble versió, castellana i llatina, que foren uns dels primers llibres impresos en castellà a Catalunya. Alguns capítols d’aquest darrer depenen d’Eiximenis; traduït a les principals llengües europees i reeditat una trentena de vegades, influí considerablement en els autors posteriors, entre els quals Ignasi de Loiola, i contribuí a l’expansió de la devotio moderna.