Començà treballant com a periodista i actor cinematogràfic, i el 1923, amb Paris qui dort, esdevingué un dels més importants cineastes francesos. El seu primer període, lligat a l’avantguardisme —Entr’acte (1924), amb guió de Francis Picabia, Duchamp i Ray; Le voyage imaginaire (1926), sàtira de l’onirisme—, fou seguit per una tendència al retrat boulevardier, però refinat —Un chapeau de paille d’Italie (1927); Sous les toits de Paris—. Introduí després una subtil ironia social —Le million, primer film sonoritzat, que resultà revolucionari en la tècnica del nou mitjà; À nous la liberté (1931); Le dernier milliardaire (1934)—. El 1935 emigrà a la Gran Bretanya, on assolí una poesia del fantàstic amb The ghost goes West i Break the News (1938), que prosseguí als EUA amb I married a Witch (1942) i It happened tomorrow (1944). Novament a França, recordà amb nostàlgia i èxit el París del 1900 a Le silence est d’or (1947), insistí en el fantàstic a La beauté du Diable (1951) i Les belles de nuit (1952), acabà abarrocant-se i esdevingué purament cal·ligrafista a partir del 1955, amb l’excepció de Porte des Lilas. El 1960 fou nomenat membre de l’Académie Française.
René Clair
© Fototeca.cat
Nom amb què és conegut el cineasta, crític i escriptor francès René Lucien Chomette.