Al punt més elevat de la població, orientat a migdia, hi ha les restes de l’antic castell de Claravalls, construït entorn d’un pati central amb una cisterna. El castell és documentat des de l’any 1172. Les amples façanes de migdia i de ponent han estat modificades amb diverses obertures de totes les èpoques. Sobre el portal d’entrada hi ha un escut amb unes garbes de blat i unes puntes de llança. És possible que prop seu s’aixequés la primera església parroquial, que perdurà fins als segles XVII-XVIII, quan es construí la nova parròquia de Sant Salvador, neoclàssica, que fou tancada al culte el 1965. L’església de Sant Salvador fou restaurada el 1992.
Al vessant meridional del castell és on hi ha el poble antic. Poble clos, hi ha els carrers del Forn, del Centre i la plaça de l’Església, i es conserva un portal d’entrada al carrer de l’Església. Pot ser que al carrer del Forn, en la seva confluència amb el carrer del Pujolet, n'hi hagués hagut un altre. Després de la Pesta Negra només hi havia cinc cases habitades. Durant el segle XVIII es donà un gran creixement demogràfic, es reformaren algunes cases amb portals i finestres i se'n construïren de noves al carrer del Pujolet, al Raval i al carrer del Pou. El creixement prosseguí al segle següent. S'obrí el Raval de la Ribera, el carrer del Pou i el de la Capella.
Després de la construcció de la carretera C-14 la població s’hi ha anat traslladant progressivament a tocar, i ha abandonat el nucli vell, que, amb algunes cases renovades és, doncs, poc habitat. A l’altra banda de la carretera hi ha el temple parroquial dedicat a la Mare de Déu dels Arcs. L’església, força antiga però engrandida al segle XVIII, era la capella del fossar parroquial. S'hi venera la imatge de la Mare de Déu dels Arcs, que fou proclamada patrona de Claravalls el 1782. La imatge antiga, d’alabastre, fou destruïda el 1936 i l’actual n'és una reproducció. Situada davant de l’ermita hom troba la creu de Claravalls, datada al segle XVIII. La festa major se celebra l’últim cap de setmana d’agost.
El lloc de Claravalls és documentat el 1099 en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de Guissona. Probablement el comte donà el terme a algun cavaller perquè el repoblés i hi bastís un castell. El castell, que formava part de l’extrem occidental de la marca de Berga, consta ja en el testament de Pere Ponç, l’any 1116. El 1172, Bernat de Fluvià, senyor de Claravalls, el donà en testament al seu germà Guillem, el qual s’intitulà de Claravalls. El 1394 el rei vengué el mer i mixt imperi i tots els drets que tenia al castell de Claravalls a Ponç de Ribelles. El 1422 el rei Alfons va vendre perpètuament a la Universitat de Tàrrega, pel preu de 230 florins d’or, les jurisdiccions dels castells i llocs de Claravalls, l’Ofegat, Conill, Lluçà i Altet. El 1472 era senyor de Claravalls Galceran Sacosta, un dels administradors de la baronia de Bellpuig. No sabem l’evolució de la senyoria en època moderna, però el 1831 la jurisdicció pertanyia a la corona. Fins el 1969, Claravalls fou municipi independent.
Segons Mn. Bonifaci Fortuny, a la serra d’Espígol hi ha vestigis d’un assentament prehistòric. A la partida dels Villars s’han trobat restes de ceràmica i mosaics d’antigues vil·les romanes, que devien desaparèixer, si és que no ho feren amb la crisi del segle III, per causa de la inseguretat d’aquestes terres entre els segles VIII i IX.
Al cim més alt del turó de Claravalls hi ha unes creus de ferro col·locades sobre unes bases de curres acostellades, símbol del treball; foren beneïdes el 1971.