Joan Claret i Corominas

(Barcelona, 1929 — Barcelona, 8 de setembre de 2014)

Pintor.

Llicenciat en lletres el 1957,  un any després estudia filosofia a la Universitat de Sorbona de Paris. La seva formació fou bàsicament autodidàctica i el 1959 es vinculà amb la sala Gaspar, on formà part de l'activitat "Homenatge a Velázquez", organitzada pel crític d'art Santos Torroella i portada a la Biennal de Venècia. Conreà una pintura sota una concepció d’espais i formes oberts, resolta amb la composició, el ritme i l’organització controlada. Creà, així, un expressionisme molt personal de tipus geomètric i, en general, abstracte, en què dominen el blanc, el negre i el gris. Exposà individualment a Barcelona, Madrid i Munic i, col·lectivament, en les exposicions del 1964, el 1965 i el 1971 de MAN i en diversos països d’Europa, Àsia i Amèrica. Obtingué el primer premi Joan Miró de dibuix (1962) i ha participat en grups com O Figura, Modern Spanish Painting i Seven Catalonian Artists.