Situació i presentació
Té forma de mitja lluna i el sector N segueix la vall del Cardener fins a la seva unió amb el riu Negre (o riera de Solsona), que forma una afrau o congost, mentre que el sector S comprèn la vall de la riera d’Anglerill, afluent del riu Negre i de la rasa del Reboll, al Cardener. Dins la comarca limita amb els termes de Navès (NE), Olius (NW) i Riner (W). El Cardener també forma un congost excavat en la plataforma estructural que fou aprofitada per a la construcció (1949-54) del pantà de Sant Ponç, el primer de la conca del Llobregat, inaugurat posteriorment (1964). Regula els cursos del Cardener i del Llobregat i té uns 6 km de llargada; la resclosa té 60 m d’alçada i 309 de llargada. S’hi practica la pesca esportiva.
La major part del poblament té caràcter disseminat. Els principals nuclis són les caseries de Clariana de Cardener (abans anomenada Sant Sadurní o Sant Serni de Clariana), cap administratiu, Hortoneda, Sant Ponç, i Sant Just i Joval. El principal eix de comunicacions és la carretera C-55, d’Abrera a Solsona, de la qual surt (dins el terme de Riner) un ramal que va al pantà de Sant Ponç.
La població i l’economia
Els fogatjaments de 1380 i 1553 censaren 22 i 33 focs respectivament. El segle XVIII la població experimentà un increment (de 235 h el 1719 passà a 407 h el 1787) i arribà a un màxim amb 508 h (el 1860). Durant la primera meitat del segle XX la població no sofrí grans modificacions i es mantingué amb xifres pròximes als 400 h. A partir del 1950 el nombre d’habitants tendí a la baixa (345 h el 1950, 295 h el 1970, 177 h el 1981 i 146 h el 1991), per estabilitzar-se els darrers anys: 144 h el 2001 i 149 h el 2005.
L’economia, bàsicament agrícola i ramadera, s’adapta a les condicions d’un territori molt trencat que ha fet que les masies hagin hagut d’aprofitar els petits planells dels fondals, les costes i les carenes. Els conreus predominants són els cereals (ordi i blat) i el farratge. També destaquen els conreus industrials i les terres dedicades al guaret. Pel que fa a la ramaderia, hi ha cria d’aviram (pollastres i galls), de bestiar porcí, boví, oví, i de conilles mares. Hi ha diversos tipus d’allotjament al terme, incloent residències cases de pagès.
La caseria de Clariana de Cardener
En un tossal sobre la plana de Flotats, a 500 m d’altitud, on conflueixen el Cardener i el riu Negre, s’alcen les restes del vell castell de Clariana (murs i una torre quadrada sobre l’antic portal d’accés) i la primitiva parròquia de Sant Serni (o Sadurní) de Clariana, en estat ruïnós. La caseria de Clariana de Cardener (43 h el 2006) tan sols és formada per l’església parroquial i unes poques cases al voltant seu, entre les que s’hi troba la que allotja l’ajuntament. El 2 de febrer se celebra la festa de la Candelera amb missa i repartiment de candeles i el diumenge següent al dia 5, la festa de Santa Àgata. El primer diumenge de maig se celebra la festa major, i el diumenge després del 29 de novembre la festa de Sant Serni.
El lloc és esmentat ja el 1010. El castell tenia importància estratègica i fou del domini de la família vescomtal dels Cardona, dins la batllia de Cardona, que tenia també diversos alous al terme. Un dels primers castlans fou Senfred Duran, que amb la seva muller Rotruda feu donacions a l’església de Solsona el 1073 (en aquest document constava l’existència d’una fortificació o guàrdia a l’extrem SE del terme). Foren posteriorment senyors del castell els Brull o Descatllar, però l’alta i la baixa jurisdicció restà dels Cardona (el lloc fou anomenat Clariana del Ducat). Els delmes de Clariana pertangueren, els darrers temps de l’Antic Règim, a l’Hospital de Cardona. Fins al segle XIX el terme parroquial havia format part del terme ample de Cardona i algunes temporades havia estat administrat directament pel consell d’aquesta vila. En formar-se els municipis, el terme ample fou unit a Cardona (1844), però sorgiren protestes i Clariana obtingué la segregació. El 1927 fou abandonada l’església propera al castell i hom bastí la nova església parroquial i la rectoria vora l’antiga casa de Flotats, al pla, a la vora de la carretera.
Depenen de Clariana la capella de Santa Maria del Soler, l’església preromànica de Santa Àgata, prop del Cardener, els masos de Garrigó i d’Anglerill, el molí i l’antiga quadra de Buida-sacs, l’antiga quadra de Borrelles i el mas i el molí de la Ribera amb l’església de Santa Maria, prop del Cardener (des del 1120 era feu de l’església de Santa Maria de Solsona).
Altres indrets del terme
El sector septentrional del terme, a ponent del pantà de Sant Ponç, comprèn el terme parroquial de Joval, que arriba al S fins al riu Negre, a la part del terme més apta per als conreus (plans de Sant Just, Ceriols i Bajona).
L’antiga parròquia de Sant Martí de Joval, esmentada ja el 839 i situada a la dreta del Cardener, restà en desús des del 1954 per la construcció del pantà de Sant Ponç, i en fou construïda una altra a ponent del terme, vora Sant Just de Joval (del municipi d’Olius). El lloc és esmentat ja al segle XI i hi senyorejà el llinatge Joval (segles XII i XIII); passà a la jurisdicció alta i baixa del vescomtat de Cardona, dins la batllia de Solsona, i posteriorment en tingué les rendes l’hospital d’aquesta vila. Depenia de la parròquia de Joval la masia i l’església de Sant Ponç, cobertes per les aigües del pantà d’aquest nom. Era una gran casa pairal, origen del llinatge Ponç, que foren després senyors de Riner i de Cervera, i l’església era romànica, amb tres absis semicirculars. Altres masies importants del sector de Joval són la de Bajona (existent ja al segle XII) i, a la banda oriental del pantà, la casa Golorons amb la capella de Sant Salvador.
Al NW del terme, als plans de dalt de la carena entre el riu Negre i el Cardener, hi ha l’antiga parròquia d’Hortoneda. Aquesta és esmentada inicialment (1061) Orto Regis. Consta en diversos fogatjaments com a poble (era del vescomtat de Cardona, dins la batllia de Solsona) i al segle XII tenia tretze masos, entre els quals l’antic de Sant Pere d’Hortoneda, amb l’església parroquial de Sant Pere d’Hortoneda, masia que el 1264 ja s’anomenava Can Blanc, del nom que portava la seva mestressa Berenguera Blanca, senyora d’Hortoneda i de Golferics, gran casa que encara perdura.