La seva política s’orientà envers la consolidació, a Grècia, de l’hegemonia espartana, però es veié obstaculitzada per la rivalitat amb Demarat. Al principi es negà a ajudar la revolta jònica contra Pèrsia, però després atacà Egina (491), que s’havia sotmès als perses. La lluita amb Demarat l’obligà a exiliar-se. Cridat de nou pels espartans, enfollí i se suïcidà.