La seva política se centrà en una oposició poc flexible als corrents ideològics i polítics del s XVIII. Condemnà l’Enciclopèdia, De l’esprit d’Helvétius i l' Émile de Rousseau. Acèrrim defensor dels jesuïtes, dels quals Portugal i els governs borbònics demanaven la dissolució, convocà (1769) la congregació cardenalícia encarregada dels afers dels jesuïtes, però morí abans de rebre'n l’assessorament.