Els vessants de la vall són en gran part coberts de bosc (alzines i roures). L’agricultura, que aprofita l’aigua de la ribera de Taurinyà a través de les séquies, ocupa 82 ha, dedicades sobretot al cultiu d’arbres fruiters (40 ha), vinya (7 ha), hortalisses (5 ha), cereals (1 ha) i pastures i farratge (27 ha); el cens ramader dona 285 d’oví.
El poble (380 m alt) és a la dreta de la ribera de Taurinyà, al límit amb el terme de Prada, vila de la qual constitueix pràcticament un barri, per la seva proximitat (1 km). L’església parroquial, dedicada a sant Feliu, fou erigida en 960-970; es conserva una notable font gòtica i les restes de l’antic castell de Codalet.
El nucli sorgí al segle XII en un indret on ja hom celebrava fires el 1142; des del segle IX pertanyia al monestir de Cuixà, situat dins el terme, com també l’església de Sant Joan de Dossorons.