Format per dos recintes adossats, l’envolta una grossa muralla de pedra seca. Al seu davant presenta camps plens de pedres irregulars per tal de dificultar l’avançada de la cavalleria enemiga. Desenvolupà dues fases culturals diferenciades, l’una, pròpia del bronze final, i l’altra, de l’edat del ferro. Hom n'ha situat l’inici al començament del primer mil·lenni aC, però aquestes dates estan en una fase de revisió perquè diversos indicis fan pensar que començà vers el 1200 aC. A la darrera fase, que s’estén fins al s IV aC, pertany una important necròpoli d’incineració on han estat descobertes més d’un miler de tombes amb importants aixovars. La fase més antiga d’aquest poblat ha donat nom al grup cultural Cogotas I, de tradició campaniforme. Establert a la Meseta i definit per les seves ceràmiques decorades amb excisions i altres tècniques, s’inicia en el bronze mitjà i assoleix el seu màxim desenvolupament en el bronze final, moment en què s’expandeix vers l’Alt Ebre, el País Valencià, Múrcia i la vall del Guadalquivir. Els hàbitats que li són atribuïbles són encara mal coneguts, tot i que es coneixen alguns habitatges rectangulars construïts amb toves al Cerro Berrueco (Salamanca) i a Monachil (Granada). El ritual funerari és la inhumació, a vegades amb diferents cadàvers a la mateixa fossa. No sembla haver perdurat després del segle IX aC.