Situació i presentació
El terme municipal del Cogul, de reduïda extensió (17,51 km2), és situat a l’extrem de ponent de la comarca, en contacte amb el Segrià. Limita amb els municipis segrianencs d’Aspa (N), Alfés (NW) i Alcanó (W), i amb els garriguencs de Granyena de les Garrigues (SW), el Soleràs (S), l’Albagés (E) i Castelldans (NE). El poble del Cogul és l’únic nucli de població del municipi.
El riu de Set travessa el territori pel sector NE i rep petites rieres, com la de Baladró, la vall del Vedat i la vall del Saladar, que davallen entre petits altiplans i tossals, i configuren un territori ondulat. També hi neix la riera de la Cova Linó. Els punts més elevats del terme són el puig de les Forques (352 m), la tossa de la Vinya (363 m), lo Purgatori (364 m) i el tossal de la Fosca (420 m) al NE, conformant el trifini dels municipis de l’Albagés, Castelldans i el Cogul. Cal esmentar la bassa de Tamarit, a l’W, i la Bassa Bona, al S.
Una carretera local l’uneix amb Lleida a través de les poblacions d’Aspa i Artesa de Lleida. També passa pel terme una carretera que va des d’Alcanó fins a Castelldans, una pista que ve des de la Pobla de Cérvoles seguint el riu de Set i arriba fins a Utxesa, i una altra carretera que porta fins a Granyena de les Garrigues.
La població i l’economia
La població ha estat tradicionalment escassa. Els censos més antics són el del 1365, on constaven 32 focs, i el del 1553, que només en registrà dos més. Al segle XVIII, de 59 h el 1718 es passà a 248 h el 1787. Durant el següent segle la població creixé fins a 591 h el 1857, i arribà a una xifra màxima de 600 h el 1860. A partir d’aquest moment, al marge d’alguna fluctuació, la població tendeix a decréixer: 486 h el 1900, 432 h el 1936, 413 h el 1940, 398 h el 1950, 366 h el 1960, 285 h el 1970, 264 h el 1981, 232 h el 1991, 235 h el 2001 i 220 h el 2005.
Deixant de banda una petita clapa d’horta al voltant del poble, que aprofita l’aigua del riu de Set, els conreus són pràcticament tots de secà. Predominen les oliveres, seguides dels ametllers i els cereals (ordi). La totalitat del terme municipal del Cogul està inclòs dins la zona de reg del canal Segarra-Garrigues, canal que està en construcció. Pel que fa a les activitats ramaderes, destaca la cria d’aviram, i en menor quantitat de conills i bestiar oví. La Cooperativa del Camp del Cogul (1950), que disposa d’un molí, produeix oli de la denominació d’origen Les Garrigues. També hi ha una empresa familiar que produeix oli.
El poble del Cogul
El poble del Cogul és a 279 m d’altitud, a l’esquerra del riu de Set. El nucli antic havia format una vila closa i conserva alguns dels antics edificis dels segles XVI i XVII, que li donen l’aspecte típic de població medieval. L’església parroquial de Santa Maria és un exemplar barroc del segle XVIII, de tres naus, amb façana decorada i un campanar. Des del segle XVI s’hi venerava el famós Crist del Cogul, imatge destruïda el 1936.
A l’indret anomenat Molí de la Vila —perquè és on hi havia un antic molí d’oli—, a continuació del nucli urbà, s’ha creat una zona esportiva i d’esbarjo que inclou, a més dels equipaments esportius, barques per a poder fer una volta pel riu. A l’altra riba del riu s’alça el puig de les Forques, mirador sobre la plana.
La festa major de la població se celebra pel 3 de maig, diada de la Santa Creu; hi són tradicionals la processó, el dinar de germanor al Centre Recreatiu, les activitats culturals, les competicions esportives, els jocs per a la mainada i el ball popular. Durant el mes de març se celebra la matança del porc.
Altres indrets del terme
A menys d’1 km del poble en direcció a l’Albagés, a la mateixa riba esquerra del riu de Set, es troben les famoses conjunt d’art rupestre de la Roca dels Moros, del grup dit dels pintors de les serres (és el jaciment més septentrional d’aquest grup), descobertes el 1908. De les 45 figures pintades o gravades a la balma, predominantment de color vermell i negre i que ressalten sobre un fons amb tonalitat ocre, hi ha diversos animals (toros, cabres, cérvols) i caçadors amb arcs. Amb tot, la part més original i famosa és una escena de dansa. També hi ha figures escampades de cérvols i caçadors, molt esquemàtiques, que hom opina que deuen pertànyer a una època posterior. Pròxims a la cova del Cogul hi ha sepulcres de fossa que reben el nom del Saladar.
La història
El lloc del Cogul fou repoblat, com altres indrets de les Garrigues, per la casa de Cervera i cedit posteriorment a la casa de Pallars, però aviat el monestir de Poblet n’adquirí la senyoria. Des del 1186 fins al 1237 l’abat de Poblet percebia ja delmes del lloc i castell del Cogul (del qual resten vestigis), i el 1306 l’abat Pere Alferic rebé, per venda de Bertran de Solanelles i pel preu de 16 250 sous jaquesos, aquest lloc. Els Pallars havien conservat l’alta jurisdicció, ja que el 1385 Jaume de Pallars vengué al monestir el mer i mixt imperi del Cogul, les Besses i l’Espitalet del riu de Set, que es trobaven ja dins la senyoria de Poblet. La cessió fou confirmada el 1386 per Pere III i després per Joan I. El lloc romangué dins el domini de Poblet fins a l’abolició de les senyories (1835). Es coneixen diverses visites dels abats al Cogul (com la de l’abat Mengucho el 1415 o la de l’abat Llobera a l’inici de la guerra dels Segadors, quan el poble havia hagut de manllevar diners per la penúria que ja patia des de l’inici del segle, agreujada per la guerra). Un abat destacat de Poblet, Fèlix Genover (1729-32), antic catedràtic de teologia a Lleida (1699) i de Cervera (1717), havia estat rector del Cogul. En la guerra del Francès, les tropes napoleòniques ocuparen el poble (1810-14); el sometent del Cogul havia participat en moltes accions i alguns veïns pagaren amb la vida la seva oposició.