Milità a la Lliga Regionalista, fou regidor de l’ajuntament de Barcelona, diputat provincial i alcalde de Barcelona (1935). Es dedicà a l’estudi del dret català i al seu ensenyament des de molt jove. Fou ponent de divisió territorial universitària al Primer Congrés Universitari Català (1903), secretari de la Federació Escolar Catalana (1904) i director de l’Escola d’Administració Pública de la Mancomunitat. Fou també president de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya (1917) i catedràtic de dret civil català a la Universitat (1932). Fou, encara, membre de la comissió compiladora del dret català (el 1930 i el 1947), de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya (1933) i intervingué activament en les discussions de l’estatut de Catalunya (1931) i de la llei de Contractes de Conreu (1934). Després de la guerra civil de 1936-39 es retirà de la vida pública. Havia publicat, entre altres escrits, De la successió dels impúbers segons el dret català (1910), Exposición elevada al Excmo. Sr. Ministro de Gracia y Justicia el 25-V-1916 en solicitud de reformas de orden procesal que autoricen el uso de los idiomas regionales ante los tribunales de justicia (1916) i La restauració del dret català (1932).
Ramon Coll i Rodés
© Fototeca.cat
Advocat i polític.