Situació i presentació
És envoltat pels de Pratdip (S), Vilanova d’Escornalbou (E), l’Argentera (NE) i en un punt toca el terme de Mont-roig del Camp (SE). Per la banda del Priorat limita amb la Torre de Fontaubella (N), Pradell de la Teixeta i Marçà (NW), Capçanes (W) i Tivissa (SW). Situat a l’extrem de ponent del Camp, el poble, que té fama de boirós, pertany des de sempre al bisbat de Tortosa. La vall de Maçanes, que enllaça amb el Camp pel coll del Guix (640 m), pertany a la conca del Priorat geogràfic. El territori és molt trencat i abrupte, i s’estén pels contraforts orientals de la serra de Llaberia. Al voltant del poble es troben les Perdigotes (613 m), la mola de Valls (549), les Costes del Jau (629) i la tossa de Mal Pas (502). Les màximes altituds s’assoleixen a la mola de Colldejou (914 m), sobre el portell del Llamp i a la Miranda (919 m), i les mínimes són a l’entorn dels 400 m. El terme és travessat pels barrancs dels Estrets de Maçanes, el de la Font del Noguer, el dels Serralls, el de les Aurenelles i el de les Burgueres, que van a parar al barranc de Rifà, tret del primer, que s’endinsa cap al Priorat.
L’únic nucli de població és el poble de Colldejou, que queda comunicat per la carretera local de Mont-roig a la Torre de Fontaubella.
La població i l’economia
Pel fet de formar part de la baronia d’Escornalbou, les primeres dades demogràfiques conegudes són del 1497, en què tenia 9 focs, xifra que mantingué fins el 1515; el 1553 en tenia 13 i 9 el 1563. Al segle XVIII tenia 18 cases el 1708, 20 el 1719, 16 el 1763 i 21 el 1773, amb 77 h el 1719 i 254 el 1787. Durant el segle XIX passà de 306 h el 1830 a 313 h el 1844, per a assolir la seva fita demogràfica més alta el 1887 amb 447 h i tancar el segle amb 412 h el 1897. El 1900 tenia 403 h, 315 h el 1930 i 362 h el 1936, en què s’inicià una davallada més acusada, que portà als 232 h el 1960, 192 h el 1970 i 178 h el 1981. Durant els anys vuitanta i noranta la població va tendir a estabilitzar-se i fins i tot va tenir petits increments, com es registrava el 1991 amb 193 h, els mateixos que l’any 2005.
El relleu extremament abrupte fa que el conreu sigui impossible en les 3⁄4 parts del terme. A mitjan segle XIX tenia arnes i ramats d’ovelles i cabres, produïa blat, ordi, vi, llegums i patates i destil·lava aiguardent. A la dècada de 1930 encara es mantenien molts dels ramats i també les arnes. El 1954 es va crear la Cooperativa Agrícola. El sistema de conreu predominant és el secà, en què destaquen els avellaners, seguits dels ametllers i les oliveres. La ramaderia, amb l’excepció d’una explotació avícola, pràcticament ha desaparegut, així com la indústria del carbó i del guix.
El poble de Colldejou
En paraules de Josep Iglésies, al poble de Colldejou (431 m), al vessant meridional de la mola de Colldejou, “el raïm de cases fa relliscadeta, brolla del roquer igual que el degotís d’una esquerda tenebrosa. Fa un parell de carrers planerament allargassats”. L’església parroquial de Sant Llorenç té un campanar octogonal. Durant el segle XIX fou fortificat per a les guerres carlines; al començament del segle XX tenia presó i dues escoles.
Els fumats, mot que reben els habitants del municipi, celebren la seva festa major a l’agost, dedicada a sant Llorenç, dia que era tradicional que les noies escollissin la parella. A l’octubre se celebra la festa en honor a sant Rafael.
S’han trobat pel terme eines de pedra polida d’època prehistòrica.
La història
Eduard Toda el fa d’origen romà i Morera considera que prové d’una alqueria mora. La primera referència documental de després de la repoblació són els esments que en fa la butlla d’Anastasi IV del 1154 i la de Calixt III del 1194. El 1197 Albert de Castellvell cedí al convent d’Escornalbou la vila i el terme de Colldejou, que retenia il·legalment després de la donació del seu oncle de nom homònim, d’acord amb el seu castlà Arnau de Fenollar. Des d’aquell moment passà a formar part de la baronia d’Escornalbou, i fou, per tant, de la senyoria de l’arquebisbe. Antigament hi existí el castell de Colldejou, i sembla que el poble fou traslladat de lloc. Entre el 1586 i el 1669 prengué part activa en els actes de la Comuna del Camp.