Guillem Colom i Ferrà

(Sóller, Mallorca, 1890 — Palma, Mallorca, 1979)

Poeta i dramaturg.

Estudià humanitats i filosofia al seminari de Mallorca. El 1917 es llicencià en lletres a Barcelona, i defensà la tesi doctoral Ramon Llull i els orígens de la literatura catalana a València, el 1962. Es dedicà a l’ensenyament. Com a poeta, molt lligat a Mallorca, a les seves tradicions i al seu paisatge, inscrit en l’anomenada Escola Mallorquina, és autor, entre d’altres, de L’amor de les tres taronges i altres poemes (1925), De l’alba al migdia (1929), Cançons de terra (1947), Ofrena mística (1949) i de l’extens poema El Comte Mal (1950). Escriví obres de teatre, com Antígona (1935), Cecília de Solanda (1945) i Jaume IV de Mallorca (1949). Es destacà també com a traductor (Èsquil, Horaci, Estaci, Camões, Mistral, Aubanel, etc). El 1972 aparegueren les seves memòries: Entre el caliu i la cendra (1890-1965). Havent guanyat el 1933 l’englantina als Jocs Florals de la Llengua Catalana, i el 1972 i 1973 la flor natural i la viola, respectivament, als Jocs Florals de Barcelona, fou proclamat, en aquests darrers, mestre en gai saber.