Lluità, a la batalla de Rubinat (1462), al costat de Joan II, que el feu secretari (1462-79). Aquest darrer any, Ferran el Catòlic el nomenà protonotari. Intervingué decisivament en les capitulacions de Santa Fe (1492), que redactà i signà en nom dels monarques, i que permeteren a Cristòfor Colom emprendre el seu viatge. Representà Ferran II a les deliberacions de Narbona (1492), per les quals el Rosselló retornà a la corona catalanoaragonesa, i prengué possessió de Perpinyà (1493) en nom del rei. Casat en segones núpcies aquest any amb María Pérez de Calvillo, d’origen convers, donà suport a Tomás de Torquemada com a inquisidor general de Barcelona (1483), malgrat l’oposició del Consell de Cent i la generalitat. Per aquest motiu és considerat l’introductor de la inquisició a Catalunya. Un dels partidaris més aferrissats de la persecució i l’expulsió dels jueus, aportà part del préstec que els senyors i mercaders catalans feren (1493-94) a Isabel de Castella. El 1503 presidí una ambaixada davant el rei de Navarra, Joan d’Albret.