Professor de les universitats de Pisa, Roma i Pàdua, on succeí Vesalius en la càtedra d’anatomia (1544). Estudià l’anatomia de la pelvis i de l’oïda i la fisiologia de la digestió, entre altres. La seva aportació més important és l’explicació de la circulació pulmonar, que prefigurà la descripció de la circulació general de W. Harvey. Exposà aquestes i altres investigacions en De re anatomica (1559).